El diari del Gegant de la Ciutat

El blog del Gegant de la Ciutat

Diumenge, 6 de febrer de 2005.

Sortim de nou, marxem cap a Ciutat Vella.

Tot s'acaba, però quan una porta es tanca una altra s'obre, i així ens ha passat avui.

La veritat és que el dia començava de forma trista, ens acomiadàvem del Districte de Sant Martí, ens separàvem dels vells companys fins una altra vegada i a més el cel era ben tapat.

De bon mati els geganters de les colles de Sant Martí i dels de Ciutat han vingut a buscar-nos, érem al Mercat. El cel amenaçava pluja i hi havia gent que dubtava entre fer el camí o agafar un camió. Però una decisió ferma ha fet que el recorregut comencés, les gralles tornen a sonar i nosaltres comencem a caminar i a ballar. Que divertit torna la festa.

Però tot era molt maco, no havíem caminat ni 1 quilòmetre quan petites gotes d'aigua feien prendre decisions de nou. Així que sota la Plaça de les Glòries ens vàrem aixoplugar de la pluja. Una furgoneta em va agafar per sorpresa i em va transportar cap al nostre destí. Així vaig perdre per uns instants de vista a la meva estimada Violant. La furgoneta anava plena de geganters que es cuidaven de mi per que no em fes mal, encara podia anar algú més, però va haver alguna despistada que es va quedar a terra en el primer viatge.

Una vegada em van deixar al Districte de Ciutat Vella, sota uns porxos, van marxar a buscar a la Violant que va arribar al cap de poc temps. Unes quantes fotos entre la pluja i observo com del Districte comencen a sortir aquells antics amics de la Casa de Caritat, però que passa? alguna cosa falla: en Rodanxó i la Rodanxona han canviat també de roba. Però bé això ja us ho explicaré en altre moment.

Una vegada ells són a fora, nosaltres els hi oferim el nostre ball, per cert molt ben ballat, no els coneixiem a aquests dos i Déu n'hi dó. M'ha agradat molt com es movia la Violant i la veritat és que jo avui portava una força extraordinària: quina forma de voltar, de poc em marejo.

Ells ens han ofert un ball a quatre, la veritat és que els hi hem d'agrair: la veterania és un grau.

Desprès una cop més les fotos: més fotos, una altra foto, clic, clic, clic....

S'han cansat de fer fotos i ens han entrat al Districte i tothom torna a marxar cap al Cafè Geganter. Em dona la impressió que això serà un costum.

Us deixo vaig a parlar una estoneta amb l'Hereu i la Borda. Ja us explicaré com va.

Si ens vols enviar algun comentari, clica aquí.

© CGB 1985 - 2006

Coordinadora de Geganters de Barcelona, Passatge del Crèdit 8, baixos 08002 Barcelona
gegants@gegantsbcn.org