El diari del Gegant de la Ciutat

El blog del Gegant de la Ciutat

Dijous, 20 de gener de 2005.

Els nostres amics i seguidors.

Ja fa uns dies que estem per aquest claustre.

Es meravellós veure com surt el dia i retornar cada nit a veure com es fa fosc. En moments com aquests és quan agraeixes que d'una vegada t'hagin tret aquella capa tancada que ens resguardava de la pols, però a la vegada ens privava de veure tot el que passava al nostre voltant. Només podíem escoltar i això ja era molt.

Però avui us parlaré d'això precisament, dels sentits, que nosaltres creiem que teníem una mica oblidats, però que amb una mica de treball anem recuperant.

Doncs sí, sembla que és una tonteria però fins al moment que et manca tot el que t'és quotidià no te n'adones del que tens. I això ho hem pogut observar aquí, en aquest claustre i amb aquesta gent.

No ens recordàvem del canvi de la nit al dia, del so de la música d'ambient d'un espai públic, d'aquelles mirades còmplices que els ciutadans ens dediquen o la cara d'incredulitat de qui o bé no ens coneix o ens creia desapareguts.

Però el més important, entre tot, és haver recuperat el somriure i les mirades dels nostres senyors, els nens de Barcelona, doncs entre totes les persones que fan cua al Districte, els que treballen, els que denuncien, els que es queixen, els turistes o els despistats, entre tots ells també hi ha aquells nens que han demanat a la mare que els porti per veure'ns.

Es meravellós tornar a inclinar la nostra mirada cap a ells en el precís moment que ells aixequen els seus ullets cap a nosaltres com esperant una resposta. Ells són el senyors i ells son el nostre futur, però això us ho explicaré un altre dia perquè dic que són els nostres senyors.

Bona nit nens ... i no tant nens.

Si ens vols enviar algun comentari, clica aquí.

© CGB 1985 - 2006

Coordinadora de Geganters de Barcelona, Passatge del Crèdit 8, baixos 08002 Barcelona
gegants@gegantsbcn.org