El diari del Gegant de la Ciutat

El blog del Gegant de la Ciutat

Dimarts, 18 de gener de 2005.

Conversa amb el Clotus i la Melis.

Avui ha estat un dia de retrobaments.

Desprès que els treballadors del Districte ham marxat, en Clotus i la Melis han començat a mirar cap enrera. Ens miraven a nosaltres.

Violant ha observat aquestes mirades i m'ha dit que perquè no ens apropàvem. Ha estat molt bona idea.

Hem caminat fins a la porta d'entrada del Districte on ells es troben, no han calgut presentacions, feia molt de temps que no ens veiem però les amistats no es perden en el temps.

Després d'una estoneta parlant d'empeus, la Melis ens ha dit que millor entrar dintre del claustre, estarem més arrasserats de mirades curioses, doncs no oblidem que ells no saben que podem parlar, caminar i estimar.

Una vegada asseguts al claustre hem parlat de tot el temps passat, així com dels canvis que ha sofert Barcelona en els últims anys. També ens han explicat que han nascut nous companys de carrer que ja anirem coneixent al llarg d'aquesta Volta. Ens han explicat com va canviant dia a dia la Festa al carrer, la Coordinadora que tant es preocupa de nosaltres també ha sofert canvis, però el que més ens ha sobtat ha estat , be millor us ho explico...

En Clotus i la Melis, així com la resta de companys i molts dels nostres seguidors, és a dir els ciutadans de Barcelona, estaven molt preocupats, doncs feia molt de temps que no sabien res de nosaltres, concretament 6 anys, fins i tot havien arribat a pensar en la nostra fi. Però la Violant i jo ens hem preocupat d'explicar-ho.

No heu de patir per nosaltres, no hem desaparegut, només han estat unes petites vacances de relax, l'edat no perdona, i necessitàvem un relleu. Però durant tot aquest temps hem estat ben guardats i molt bé atesos. Després de molt parlar per veure què feien amb nosaltres, una vegada els nous Jaume I i Violant eren a carrer, un dia uns dels nostres seguidors van venir a buscar-nos per portar-nos a un lloc molt silenciós, tranquil i de reflexió d'una antiga ex-vila de Barcelona. Però passat el temps ens van canviar d'habitacle i és on hem estat fins fa uns dies que molt amablement ens van preparar per tornar a sortir al carrer. Aquí s'estava bé, excepte quan feien un fort soroll, com si s'hagués disparat un vell canó. Ah, però no penseu que hem estat sempre tancats, m'enrecordo que un dia, no se quin, vaig somiar que sortíem a donar un volt...

Hi ha hagut un altre noticia que ens ha fet moltísima alegria, i és que la Melis i en Clotus han estat pares, no ho sabíem. Sembla ser que és un nen molt espabilat aquest Martí, ja tindrem oportunitat de parlar amb ell.

Fins un altre.

Si ens vols enviar algun comentari, clica aquí.

© CGB 1985 - 2006

Coordinadora de Geganters de Barcelona, Passatge del Crèdit 8, baixos 08002 Barcelona
gegants@gegantsbcn.org